Quin simulacre?

El simu­la­cre d'un acci­dent o una catàstrofe en un ser­vei estratègic molt con­cor­re­gut, com ho és una estació de tren o un aero­port, és una cosa molt seri­osa, i no n'hi ha per fer-hi broma. Saber com s'ha d'actuar i quins pro­to­cols s'han de seguir, en cas d'emergència, pot sal­var mol­tes vides. Ahir a l'aero­port de Girona es va fer un dels habi­tu­als simu­la­cres que, seguint la nor­ma­tiva euro­pea, s'hi fan periòdica­ment. També a Girona, s'acaba de posar en fun­ci­o­na­ment el ser­vei del TAV, amb uns túnels que tra­ves­sen la ciu­tat pel subsòl, amb una estació, “pro­vi­si­o­nal”, on encara ahir s'estava tre­ba­llant. Unes ins­tal·laci­ons abso­lu­ta­ment des­co­ne­gu­des, fins dilluns pas­sat, pels cos­sos d'emergència que hau­rien d'actuar en cas d'acci­dent. No s'hi ha fet, ni està pre­vist que s'hi faci, de moment, cap simu­la­cre. En canvi, al túnel del TAV al Pertús, con­tro­lat per l'admi­nis­tració fran­cesa, s'hi va fer un simu­la­cre abans que hi cir­culés el pri­mer tren, i se n'hi ha pro­gra­mat un altre abans que s'incre­menti el trànsit fer­ro­vi­ari. És curiós que, en una mateixa línia del TAV, el con­cepte de segu­re­tat tin­gui sig­ni­fi­cats i lec­tu­res molt dife­rents segons si s'està sota con­trol del govern espa­nyol o del francès.