Vorejant l'absurd

Una rat­llada en una porta de fusta ha cos­tat als con­tri­bu­ents giro­nins la inter­venció d'una patru­lla poli­cial, l'inici d'un pro­ce­di­ment judi­cial, la cele­bració d'un judici i la impo­sició d'una sentència després de la qual la part per­ju­di­cada ha renun­ciat a cobrar la indem­nit­zació decre­tada i el cul­pa­ble dels fets no ha hagut de com­plir la pena de deu dies de loca­lit­zació per­ma­nent que li han impo­sat perquè resulta que ja està tan­cat a la presó per altres motius. L'epi­sodi no tin­dria ni cap ni peus si no fos perquè par­lem de la porta de la cate­dral de Girona, on un indi­gent va deci­dir gra­var-hi una creu ras­cant-la amb una moneda. Els atacs con­tra el patri­moni històric no són jus­ti­fi­ca­bles i s'han de repro­var sem­pre, però trac­tar com un delicte la bre­to­lada de baixa inten­si­tat comesa per un pido­laire amb malícia infan­til i fer-hi inter­ve­nir amb tot el seu pes l'apa­rell judi­cial és exa­ge­rar el pecat i mal­gas­tar la penitència.