opinió
El TAV, oportunitat i repte
“Si del camí neix la ciutat i de la ciutat neix la cruïlla, de la condició fronterera d'aquesta cruïlla neix la capital. La geografia ha jugat a favor de la capitalitat gironina perquè «tots els camins duen a Girona» i porten de Girona a tot arreu. Gràcies a això Girona ha esdevingut un mercat, un centre administratiu, una seu religiosa, un fòrum polític, un pol d'atracció cultural, un nucli de població que genera serveis i que ofereix als habitants del seu entorn mil possibilitats d'intercanvi, de distribució, de consum. (…) Aquest és el paper històric de la ciutat, de la seva realitat d'ara i el repte de sempre”. Així resumia a l'epíleg de Girona, ara i sempre (1982) Narcís-Jordi Aragó aquest element essencial de la nostra ciutat, la condició de cruïlla i de camí. Aquest camí, el “passadís de Girona”, ha estat triat per tots els pobles que han entrat a la península. Ha estat lloat al llarg dels segles, des de Juli César fins a Pierre Vilar, “gran via de circulació entre Ibèria i Europa”, i des de Hübner, “tal vegada el més antic d'Espanya”, a Vicens Vives, “unió geogràfica entre l'Atlas africà i l 'Europa occidental”. Mirant enrere queda ben clar que, de la nostra condició de camí i de cruïlla, n'han vingut sempre les oportunitats i els riscos, i avui continua sent així.
Serveixi aquesta introducció per parlar d'un fet històric rellevant que estem vivint aquests dies a Girona: l'arribada del tren d'alta velocitat, que ens ha connectat millor i més de pressa amb Barcelona i la resta de la xarxa peninsular del TAV, i que ens connectarà, a partir del mes d'abril, amb la resta de xarxa europea, amb l'amplada de via corresponent.
En primer lloc, cal fer un capítol d'agraïments, el primer i més important per als veïns i comerciants, que han patit i pateixen encara de molt a prop les molèsties de les obres. El sacrifici que han fet beneficia tota la ciutat d'avui i de demà, i es mereixen tot el nostre reconeixement. Ara, els barris i el parc Central han de recuperar la normalitat al més aviat possible. També és de justícia agrair la feina feta a tots els que van treballar intensament durant anys per aconseguir que la nostra ciutat estigui al mapa de l'alta velocitat europea amb una estació cèntrica, al bell mig de la ciutat, la seva feina. Crec que Joaquim Nadal els representa molt bé. També als qui varen treballar per gestionar de la millor manera possible els impactes d'una obra tan complexa, que representen molt bé, crec, Anna Pagans i Isabel Salamaña. Aquesta és l'obra més gran d'enginyeria i la més important, de segur, en molts segles que viurà Girona.
Esmentats el passat i el futur, s'obre la gran qüestió que ens ocupa avui i ens ocuparà els propers temps: quines conseqüències tindrà aquest fet per a la nostra ciutat?, què pot representar per als gironins d'avui i de demà? La meva opinió és que l'arribada del TAV obre una gran finestra d'oportunitats per a Girona, que són, alhora, un repte i que ens cal activar tant el sector públic com el privat per aprofitar- les al màxim. Les infraestructures no són un objectiu en sí mateixes, són tan sols eines, molt potents, però només eines, que cal posar al servei dels objectius col·lectius. El repte més important de la nostra ciutat, avui, és generar ocupació i per això cal dinamitzar l'economia gironina. Tots els experts ens diuen que això cal fer-ho adreçant-nos als mercats exteriors. Exportant, per tant, els nostres productes o atraient visitants exteriors a la nostra ciutat per vendre els nostres serveis de tot tipus, des dels educatius fins als comercials i els turístics. El TAV és un excel·lent mitjà per a aquests objectius, però cal desenvolupar i singularitzar cada dia més aquests productes i serveis, i millorar-ne la comercialització. Si Girona és una capital cultural, avui més ben connectada que mai a les altres tres capitals catalanes, cal continuar potenciant aquesta nostra oferta cultural. Girona, a més, ha de fer un esforç per atraure noves activitats econòmiques d'alt valor afegit vinculades a l'economia del coneixement. Tenim un entorn privilegiat i oferim una qualitat de vida que és un potent atractiu per als professionals d'aquestes empreses, i cal aprofitar-ho. Els territoris, avui, competeixen per l'atracció d'aquests elements més dinàmics de la nostra societat, i hem de millorar dia a dia la nostra capacitat de competir. Girona ha de tenir vocació de ser un node important de l'euroregió Pirineus Mediterrània i el corredor mediterrani. Per resumir, diria que, de la nostra capacitat de treballar col·lectivament, amb visió estratègica, en depèn l'aprofitament de totes aquestes oportunitats, i que aquests beneficis arribin a tota la població, que és, de fet, l'objectiu que hem de perseguir.
Finalment, com cal ara continuar treballant per aconseguir que es porti a terme la segona part del projecte, fer subterrània la via del tren convencional que ens ha de dur l'enderroc del viaducte? Penso que ara cal, més enllà de la queixa del govern municipal, començar seriosament a negociar amb el Ministeri de Foment sobre aquesta qüestió. Fins ara, l'equip de govern municipal no ho ha fet. L'Ajuntament ha d'aconseguir, en primer lloc, el suport de la Generalitat, que fins avui no ha inclòs aquesta obra en el llistat d'actuacions a prioritzar a Catalunya, en la seva negociació bilateral entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el ministeri. Tenir ara un conseller gironí ens hauria d'afavorir, sempre que el nostre Ajuntament faci l'esforç i la pressió que el tema mereix. A més, hem d'aconseguir que el departament acceleri l'execució de l'estació d'autobusos, una obra que ja hauria d'estar acabada.
Agafats de la mà amb la Generalitat, doncs, ens cal negociar amb el govern central pel compliment del compromís de fer la via subterrània per al tren convencional adquirit molt recentment, en la darrera campanya electoral, pel PP a Girona. Governar implica col·laborar amb els oponents, més enllà d'utilitzar-los, com es fa a les campanyes, com a enemics a desacreditar. La política, com va dir fa pocs dies Daniel Innerarity, és l'art de distingir correctament en cada cas què és allò en què ens hem de posar d'acord i allò en què podem mantenir el desacord. Per Girona, i pels gironins i les gironines d'avui i els de demà, val la pena, ara sí, seriosament, explorar a fons totes les possibilitats d'assolir acords amb la Generalitat i el govern central sobre aquest projecte, que és tan important per definir la Girona de demà.
