Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

‘Boudoir'

Com deia una meva amiga,
“si no cal, no cal, però
si cal, el que calgui”

Si aneu a l'Espai Gironès de Salt hi veu­reu, a més de molta gent, com sem­pre, i mol­tes rebai­xes, una expo­sició de foto­gra­fies que es titula Retrats de valor i de bellesa. Encara que esti­gueu a punt de com­prar-vos el jer­sei de la vos­tra vida, us hi heu d'atu­rar (o si de cas aneu a bus­car el jer­sei i, tor­nant, mireu les fotos). A cada retrat hi veu­reu una per­sona cone­guda amb una o dues dones anònimes. La Lloll Ber­tran, la Carme Rus­ca­lleda, en Joan Pera, en Martí Giro­nell, en Rafael Fai­xe­das, en Car­les Xuri­guera, l'Àngel Llàcer... s'han dei­xat retra­tar, gene­ro­sa­ment i ben a gust, al cos­tat de dones que estan patint o que ja han superat un càncer de mama. La ini­ci­a­tiva és una suma feliç de la Fun­dació Onco­lliga de Girona i l'estudi de la fotògrafa Nicole Gulau, que ha vol­gut fer una sessió de foto­gra­fies bou­doir amb aques­tes dones. Ja sabeu que bou­doir en francès vol dir toca­dor, i la foto­gra­fia bou­doir és l'art de retra­tar les dones mos­trant el seu cos­tat més femení, íntim, diver­tit, sen­sual, sexy... La Nicole en sap molt: dema­nava a les dones que mires­sin a la càmera i les inci­tava, jugant jugant, que tra­gues­sin allò de més íntim que tenien: les fotos són magnífiques i les dones estan esplèndi­des. A les dones nor­mals sovint ens inco­moda que ens facin fotos; no ens agra­dem prou i som molt seve­res amb la nos­tra imatge. Doncs ara ima­gi­neu-vos si estàs pas­sant per un càncer de mama... Però a aques­tes dones valen­tes una cica­triu de més o de menys no els arruga l'espe­rit, i les fotos ens les mos­tren segu­res, seduc­to­res, sere­nes... Gua­pes, perquè el coratge dóna bellesa.

Dis­sabte s'acaba l'expo­sició i se sub­has­ten les foto­gra­fies. Us reco­mano que hi aneu, que la causa s'ho val. Jo mateixa el dia de la sessió em vaig mig trans­for­mar i, a les ordres de l'equip, vaig pujar a sobre d'una taula, em vaig des­calçar i em vaig embo­li­car una boa de marabú al coll. I ben con­tenta. Perquè, com deia una meva amiga, “si no cal, no cal, però si cal, el que cal­gui”. I pel càncer sí que cal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.