Hem de ser excel·lents

Hi ha dues mane­res de veure l'enfron­ta­ment entre el govern espa­nyol i el català amb el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal fent d'àrbi­tre: una d'innòcua política­ment, segons la qual les mesu­res recen­tra­lit­za­do­res que adopta el govern del Par­tit Popu­lar (PP) i el blo­queig d'ins­tru­ments fis­cals com l'euro per recepta, les taxes judi­ci­als o sobre els dipòsits ban­ca­ris són deci­si­ons mera­ment con­jun­tu­rals i de pro­tecció, és a dir, que l'exe­cu­tiu de Mari­ano Rajoy apro­fi­ta­ria l'actual situ­ació de crisi per fre­nar la dis­bauxa auto­no­mista dels temps de bonança amb l'objec­tiu de raci­o­na­lit­zar i fer sos­te­ni­ble i ade­quada l'arqui­tec­tura ins­ti­tu­ci­o­nal i admi­nis­tra­tiva de l'Estat, i per pro­te­gir-se davant de la Unió Euro­pea (UE) atès que, en defi­ni­tiva, el res­pon­sa­ble últim del com­pli­ment dels dèficits és el govern espa­nyol; i una altra que nega la innocència ideològica d'aquest cap­te­ni­ment, que els pri­mers qua­li­fi­quen de vic­ti­mista, segons la qual el govern del PP asfi­xia de manera pre­me­di­tada les finan­ces de la Gene­ra­li­tat amb l'objec­tiu de pro­vo­car l'incom­pli­ment del dèficit manat per tenir l'excusa i l'argu­ment que li falta per inter­ve­nir l'admi­nis­tració cata­lana, o bé forçar-la a pren­dre mesu­res que la des­pres­tigiïn davant dels seus gover­nats o que afec­tin l'apa­rat simbòlic naci­o­nal i afe­blei­xin les estruc­tu­res d'estat que es tenen, com ara TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, les ofi­ci­nes a l'exte­rior i tota la pesca que es pretén edi­fi­car.

Pro­ba­ble­ment, hi deu haver una mica de con­jun­tura en les lleis que pro­posa el govern de Rajoy i els recur­sos que inter­posa davant del Cons­ti­tu­ci­o­nal. Vull dir que el pes de la con­jun­tura és inne­ga­ble i que fa de bon esti­rar. Ara: el motor de l'actu­ació és ideològic claríssi­ma­ment. Perquè és una política que ve de lluny: dels temps en què pre­sump­ta­ment Espa­nya anava bé i avançava per l'esquerra Itàlia i per la dreta França (o això deien). La doc­trina Aznar fa temps que belluga i que impregna els pro­gra­mes i els governs del PP i l'apa­rell mediàtic espa­nyo­lista. Suc­ce­eix que ara té efec­tes més greus, perquè la con­jun­tura ens pesa com un mort i fa que l'ofen­siva faci cara del vai­tot periòdic que des de fa segles es repro­du­eix amb una pun­tu­a­li­tat dramàtica en les rela­ci­ons entre Cas­te­lla i Cata­lu­nya: si és veri­tat que la rebel·lia pro­ver­bial dels cata­lans es resol bom­bar­de­jant-los cada cin­quanta anys, apro­xi­ma­da­ment, com cre­uen els cas­te­llans, ara que fa trenta anys i una mica més de l'Estat de les auto­no­mies i se n'han esgo­tat els efec­tes sedants, toca apai­va­gar la revi­fada inde­pen­den­tista un altre cop, com tan­tes vega­des abans, però ara amb els ins­tru­ments que pot apli­car un estat mem­bre de la Unió Euro­pea; i d'aquí a una gene­ració ja en tor­na­rem a par­lar, si cal.

I és que es tracta d'un con­flicte ben sen­zill de com­pren­dre: si Cata­lu­nya és una nació o no ho és i si, en con­seqüència, és sobi­rana per deci­dir el seu futur polític. L'espa­nyo­lisme con­si­dera que no ho és i que la sobi­ra­nia resi­deix en el poble espa­nyol, i té l'argu­ment infal·lible jurídica­ment de la Cons­ti­tució Espa­nyola que així ho pro­clama. El cata­la­nisme ho veu dife­rent­ment, creu que Cata­lu­nya és una nació i que és sobi­rana per deci­dir el seu futur polític: és el dret a deci­dir, defi­ni­ti­va­ment. Aquest blo­queig només es tren­carà amb un movi­ment de rup­tura: la lega­li­tat s'ha de vio­len­tar, amb l'acord polític del Par­la­ment espa­nyol, que és impro­ba­ble, o sense el seu vis­ti­plau però amb el suport inter­na­ci­o­nal: un tren­ca­ment en soli­tari equi­val­dria a l'inici d'una aven­tura de final ima­gi­na­ble i pre­vi­si­ble.

Tot ple­gat és prou greu per dei­xar-se estar de bufo­na­des i mirar de fer-ho bé i ser seri­o­sos. Si els cata­lans tenim coratge i decisió i no defa­llim podrem sor­tir-nos-en, perquè hi ha molts pobles que ho han acon­se­guit (tot i que n'hi ha encara més que han des­a­pa­re­gut en l'intent). En la con­jun­tura també hi ha punts a favor. Però hem d'anar a bus­car l'excel·lent perquè amb el nota­ble no n'hi haurà prou.