Opinió

LA GALERIA

L'arc de Sant Narcís

Té tota la lògica del món que els veïns d'aquell sector urbà metropolità reivindiquin la pell del que va ser el parc Central

De vegades si paréssim més atenció al que ens envolta, quatre carrers o dues vessanes de terreny més enllà, copsaríem la magnitud de la tragèdia a la pròpia pell. Són de tal envergadura els assumptes noticiables que ens assetgen i és tanta la ignorància (la meva, la meva) que ens envaeix que intentar comentar-los, negre sobre blanc, és arriscat. Fins i tot delictiu. Tot el que no sigui en euros, blanquejar-lo és perillós. Posem en qüestió l'ús de la nova aplicació telemàtica emprada pels joves universitaris i d'institut que escampa rumors a tort i a dret i no parem atenció –i ens empassem (rot!)– els que la premsa tradicional de paper publica diàriament a portada. La mera relació de les clatellades que rebem des de primera hora del matí fins que les parpelles tanquen per avorriment podria resoldre'm l'omplir aquestes línies. Divagant pel barri de Sant Narcís de la ciutat dels deus (Girona), és el que té ser un parat –vagar–, m'han assaltat aquests inconnexos pensaments sense impostos que ni sumen ni resten ni tributen. Té tota la lògica del món que els veïns d'aquell sector urbà metropolità reivindiquin la pell del que va ser el parc Central coincidint amb el 29è aniversari rodó –ahir– del muntatge de l'escultura A Europa d'Andreu Alfaro, a l'extinta plaça Ídem, però se'm fa estrany que el regidor gironí del Projecte Ferroviari i d'Urbanisme respongui “aquest/a any/setmana sí” quan quatre passes més enllà, a la plaça de l'Assumpció, a tocar del centre cívic, l'arc ideat per l'arquitecte Ignasi Bosch Reitg resta per refer després de l'accident que va patir la matinada del passat 16 d'agost quan un camió de l'empresa Girona+Neta hi va col·lidir. Els serveis tècnics municipals apunten que pels volts del proper juliol serà quan tornarem a veure reconstruïda la volta de quatre punts tan estesa per les comarques gironines. Uf!, el pas del temps! Les “cases barates” d'aquesta arquitectura social conformen barris tan característics com el de Sant Pere Màrtir, a Olot, el de Sant Pere, a Banyoles, el del Grup Joan Vidal, a les Planes d'Hostoles, o el mateix Grup Sant Narcís (1944-1957), de Secrets de família... No n'hauria de tenir cap, de secret, refer-lo. El treball publicat d'Albert Cabrera, Marta Sala i Carles Jordi, Les voltes de quatre punts. Estudi constructiu i estructural de les cases barates, ho explica. Que torni a lluir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.