Opinió

Estar preparats

Les nostres accions polítiques
demanaran alhora fermesa i claredat d'idees, i es produiran dins un mar
agitat d'insubmissió i d'insubordinació

Hem d'estar pre­pa­rats perquè, com diu l'auguri, “no en sabem ni el dia ni l'hora...”. La pro­xi­mi­tat de la nos­tra inde­pendència és incerta perquè se'ns nega com a poble un camí democràtic tran­si­ta­ble. Però la incer­tesa tem­po­ral no hau­ria de ser un pre­text més per allu­nyar-ne l'exe­cució i hauríem de tenir clar que ens cal estar “des­perts i vigi­lants”, encara molt més actius i mobi­lit­zats que si en sabéssim l'ins­tant con­cret amb pre­cisió.

És evi­dent que la joiosa data no vindrà fixada per un nou marc polític espa­nyol que per­me­tria un referèndum, ni per la publi­cació d'unes enques­tes que ens indi­ca­rien que ja el podrem gua­nyar amb segu­re­tat, sinó molt pro­ba­ble­ment per impe­ra­tius quo­ti­di­ans urgents del moment. No és, doncs, legítim argu­men­tar polítiques poru­gues a par­tir del perill d'un des­gast “del dia a dia” perquè cada cop que­darà més clar que l'únic dia a dia rao­na­ble que ens dei­xa­ran com a poble serà el salt a la inde­pendència. És per això que cal estar pre­pa­rats ja des d'ara.

Aquests dies estem posant les pri­me­res pedres del que ja serà, sense cap mena de dubte, el dar­rer tram del camí cap al nos­tre alli­be­ra­ment defi­ni­tiu. L'acte que va tenir lloc a Celrà el prop­pas­sat dia 18 de gener tenia tot l'aire d'aquesta nova dis­po­sició de bata­lla. Davant una agressió a un dels nos­tres ajun­ta­ments, un bloc atapeït d'orga­nit­za­ci­ons i muni­ci­pis mostràvem la nos­tra ferma con­vicció de no obeir les deci­si­ons injus­tes. Cada dia ens tro­ba­rem més en la neces­si­tat de posar-nos en estat per­ma­nent d'insu­bor­di­nació; per sim­ple neces­si­tat de super­vivència –de la nos­tra iden­ti­tat col·lec­tiva, del dret a la nos­tra expressió política lliure–. Les coses s'ani­ran des­en­ca­de­nant i pro­ba­ble­ment sense que en puguem deci­dir el ritme ni el tarannà: algú es pensa que el rebuig a la des­trucció de l'ense­nya­ment del català i el des­ba­lles­ta­ment dels ser­veis de salut, d'ense­nya­ment, etc. es resoldrà en forma de pacte generós? Algú es pensa que al llarg dels mesos que vénen (aquest any i pot­ser el vinent) tot­hom abo­narà els seus impos­tos sense vacil·lar quan cada dia són més els que no podran pagar l'estat que ens roba, per impos­si­bi­li­tat aritmètica o per sim­ple reducció a l'absurd? Tot­hom s'estarà quiet espe­rant la seva ruïna cul­tu­ral, social, econòmica i política quan cada dia més per­so­nes sabran que tenim a tocar de la mà l'ins­tru­ment polític –la inde­pendència– amb més pos­si­bi­li­tats a curt ter­mini de fer-nos sor­tir del forat en què ens han ficat els polítics espa­nyols i els seus ali­ats?

I arri­barà el desen­llaç defi­ni­tiu. Que no serà una tran­sició com algú ima­gina, sinó una rup­tura entre les pre­ten­si­ons d'una con­questa impo­sada per un estat, i la legi­ti­mi­tat democràtica de tot un poble que vol ser lliure. Per això la decla­ració simbòlica del dia 23 de gener pas­sat és un altre acte que ens acosta a la fi de l'ano­ma­lia. Per això en aquest cas eren impor­tants les xifres; i els 87 vots favo­ra­bles s'hau­rien hagut de mos­trar amb clare­dat en la votació sense reticències inex­pli­ca­bles ni con­fu­ses reser­ves men­tals. Les nos­tres acci­ons polítiques dema­na­ran alhora fer­mesa i clare­dat d'idees, i es pro­dui­ran dins un mar agi­tat d'insub­missió i d'insu­bor­di­nació, unes acti­tuds legítimes que el nos­tre esforç ha de fer que siguin cada cop més assu­mi­des soci­al­ment.

La manera com tindrà lloc aquesta rup­tura de legi­ti­mi­tat que hem indi­cat no la sap ningú, ara com ara, però tenim ins­tru­ments polítics repre­sen­ta­tius (par­la­men­ta­ris, muni­ci­pals, etc.) per fer-la efec­tiva. Hau­rem de tenir clar, però, per no fer tombs en el buit, que ha de ser una rup­tura ins­ti­tu­ci­o­nal, un tall ben net i clar, mal­grat el que diguin els bufanúvols. De manera que l'endemà de la nos­tra decisió col·lec­tiva cap de les mesu­res con­tra el català i con­tra la nos­tra soci­e­tat i eco­no­mia tin­gui ja vigència, i no entri ni un sol euro a la caixa de l'Estat espa­nyol. Esta­rem pre­pa­rats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.