Corrupció

A tots els par­tits hi ha ove­lles negres i ningú pot llançar la pri­mera pedra en temes de cor­rupció. Un axi­oma fals. Hi ha ide­o­lo­gies més per­me­a­bles que altres a la mar­tin­gala i a la màniga ampla ètica. Tan cert com alhora adme­tre que, sigui quina sigui l'ori­en­tació d'un par­tit, quan més temps i més a prop del poder és, més risc d'esquit­xar-se o de que­dar tacat. Tam­poc cal obli­dar que hi ha ide­a­ris més blin­dats con­tra les males pràcti­ques, però cap de prou pro­te­git con­tra les males per­so­nes.

Per tot això, cada cop que aflora un altre cas de cor­rupció ten­deixo, en prin­cipi, a l'opti­misme. Just al con­trari d'aquells que s'enro­quen en la con­vicció crei­xent que no hi ha un pam de net. Amb el temps un va per­dent la con­fiança en la huma­ni­tat aga­fada indi­vi­du­al­ment. Queda el con­sol de veure com fun­ci­o­nen les eines per pro­te­gir-nos col·lec­ti­va­ment com a soci­e­tat.

Però, fun­ci­o­nen? El pro­blema avui és tant l'abast de la cor­rupció com la falta de cre­di­bi­li­tat dels con­tro­la­dors. La poli­tit­zació judi­cial i poli­cial és, espe­ci­al­ment a Cata­lu­nya, escan­da­losa. Cal una justícia de la qual poder-nos refiar. I més quan, fins i tot als que ens ho inten­tem mirar amb equa­ni­mi­tat i sense sec­ta­risme, els casos que van sor­tint ens fan difícil la tria entre la pre­sumpció d'innocència i l'ombra del dubte. Per resol­dre el mal, no n'hi ha prou sac­se­jant la política. Cal fer cau i net. No dic pas que un estat català ens resoldrà tots els pro­ble­mes, però podria faci­li­tar algu­nes coses. És més sen­zill fer l'edi­fici nou que no pas rege­ne­rar una ruïna tan des­pres­ti­gi­ada, hos­til i enfan­gada com Espa­nya. Jo ho tinc molt clar. De sobres.