Descrèdit i desprestigi

Ja hem dit en més d'una ocasió des d'aquesta tribuna que el partit per la llibertat de Catalunya es jugarà a Europa, per la qual cosa cal ser molt curosos en cada pas del procés. També hem advertit dels entrebancs que Espanya posarà amb la seva potent xarxa diplomàtica per impedir l'internacionalització del cas català, i aquesta setmana ho hem vist ben clar amb la proposta del ministre García Margallo de limitar i supervisar l'acció exterior de Catalunya.

En aquest context, el descrèdit accelerat d'Espanya com a actor fiable en l'escenari econòmic europeu ens pot jugar a favor. El govern Rajoy ens enganya dient que la prima de risc es manté estable i que les col·locacions de deute espanyol es fan sense problemes, sovint amb més demanda que oferta.

El que no diuen, però, és que durant els darrers mesos això ha estat així perquè el principal comprador de deute espanyol ha estat el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquestes trampes al solitari poden funcionar de portes endins, però a escala europea no fan més que aprofundir la certesa d'una intervenció que arribarà més d'hora que tard. Per això Brussel·les reacciona favorablement a les reclamacions del conseller Mas-Colell sobre la distribució injusta dels objectius de dèficit. Europa veu que la viabilitat econòmica d'uns dels motors del sud d'Europa està en perill, no pas per la deriva independentista, sinó precisament pel contrari: per romandre a Espanya.

En el pla polític, l'escenari dantesc espanyol també és favorable a les pretensions catalanes. És molt més fàcil entendre la voluntat dels catalans de separar-se d'un estat on la corrupció ha impregnat el sistema de la base fins a la cúpula. A Catalunya també hi ha casos de corrupció, però és que en el cas espanyol afecta directament el cap de l'estat i la seva família directa, i afecta directament el partit que governa amb majoria absoluta. Hem d'aprofitar aquesta conjuntura per explicar-nos al món, més intensament que mai.