Fitur futur

La pell rugosa del dàtil s'enca­valca com una de les dunes del desert a Líbia. Me'n menjo un. Rosego el pinyol allar­gas­sat, que fa gira­gon­ses dins la boca. I men­tre amb la mirada busco on des­fer-me'n, ja estic a punt de crus­pir-me'n un altre. Ja fa algun temps que el dàtil se suma a les pru­nes, a les pan­ses, als pinyons i a les ore­lla­nes quan faig pollas­tre ros­tit pre­mium a casa. Però ara no sóc davant dels fogons, sóc davant de l'estand de Líbia a Fitur, la Fira de Turisme que es fa fins demà a Madrid, i un pla­tet de plàstic em salva el pinyol. Sí, Líbia pro­mo­ci­ona els seus atrac­tius natu­rals, encara que el país s'esti­gui refent del mal­son de Gad­dafi, amb la ferida mig oberta.

Els repre­sen­tants de Líbia a l'estand tam­poc és que esti­guin gaire per la feina de la pro­moció. Un senyor amb mos­tatxo asse­gut en un puf fa trac­tes, amb una ges­tu­a­li­tat que ser­veix tant per ven­dre dos camells com un com­plex d'esti­ueig amb spa. En tot cas, un guar­da­es­pat­lles, pal­plan­tat en una columna d'aquest atrezzo de fusta, i amb auri­cu­lar blanc a l'ore­lla dota l'estampa d'un ori­en­ta­lisme que es dis­pu­ta­ria qual­se­vol For­tuny dels que ronda avui dia per l'Ins­ta­gram.

A Fitur la terra és plana, amb país rere país. Amb una oferta sovint impos­si­ble, com aquesta de Líbia. Però ells deuen pen­sar que si hi ha Kuwait, que és on es va lliu­rar la mare de totes les bata­lles, per què no poden apor­tar el seu grau de sorra a fer girar el món i l'eco­no­mia. Això ho saben bé les auto­no­mies espa­nyo­les com ara Anda­lu­sia, que cada any hi ocupa un pavelló sen­cer. La seva aposta de pro­moció és a un sol cavall, s'ho juguen tot! L'any pas­sat s'hi va gas­tar 75 mil euros cada hora que va durar la Fira. El Bigo­tes mateix va fer el seu camí de pro­moció per­so­nal gràcies a València. I Cata­lu­nya, en canvi, que és la pri­mera des­ti­nació turística euro­pea, va per feina amb 500 m², i els deu­res fets. Hau­ran de tenir coratge, ama­bi­li­tat extra i paciència els nos­tres repre­sen­tants que ate­nen el públic avui i demà. És pos­si­ble que els retre­guin des de la Decla­ració Sobi­ra­nista fins a l'euro per recepta.

Tot espe­rant que algun dia l'estand de Cata­lu­nya, cre­uat el desert, sigui amb el d'Andorra, al cos­tat del d'Irlanda, Itàlia o Polònia, con­vi­dem tot­hom a visi­tar-nos. Pagant!