Domènec Fita

Quan hom con­tem­pla la façana de la cate­dral de Girona res­se­gueix amb la mirada les imat­ges que ocu­pen les fornícules. Encara molts giro­nins recor­den haver-les vist bui­des, sense sants; però va ser l'obs­ti­nació del bisbe Cartañà el que va acon­se­guir aca­bar l'obra cate­dralícia i omplir els llocs del fron­tis­pici amb enor­mes imat­ges dedi­ca­des a la devoció secu­lar. D'aque­lla època retinc a la retina una imatge de Domènec Fita –jove, dem­peus, però aju­dat amb cros­ses– junt al vell pre­lat, a qui no aca­ba­ven de convèncer els per­fils nets, line­als i esquemàtics de les figu­res que havia dis­se­nyat l'artista, en con­trast amb l'intens bar­ro­quisme que pre­si­deix tota la façana. A Fita li hau­ria estat fàcil ren­dir-se a la con­vivència d'har­mo­nit­zar amb les altres escul­tu­res les seves figu­res de sant Joan i sant Narcís, abar­ro­cant-les. Va triar el camí més difícil: convèncer el vell pre­lat, que final­ment va demos­trar prou dis­cer­ni­ment per enten­dre que no es podien imi­tar estils pretèrits, i així va donar la seva con­for­mi­tat.

Avui tenim a Girona el goig de dis­po­sar d'un artista en vida que té en el seu haver, entre una ingent quan­ti­tat d'obres, dues escul­tu­res al fron­tis de la cate­dral. És un pri­vi­legi poder con­viure-hi, escol­tar-lo i dia­lo­gar-hi, amb l'afa­bi­li­tat que el carac­te­ritza, tot pen­sant que aque­lles mans humils foren capa­ces de donar un final modern, apro­piat i gens cri­da­ner a la cate­dral, una obra mul­ti­se­cu­lar en què es tro­ben repre­sen­tats gai­rebé tots els estils artístics. Fal­tava l'empremta d'actu­a­li­tat, que ell li va donar amb les seves figu­res.

Fita ha estat objecte de molts pre­mis i reco­nei­xe­ments. Però la ciu­tat encara hi està en deute, per exal­tar-lo i per donar a conèixer a totes les gene­ra­ci­ons la importància d'un artista i unes obres que trans­cen­di­ran al futur. A la seva pro­ver­bial humi­li­tat tal vegada li cos­ta­ria d'accep­tar-ho, però ente­nem que seria un honor per a la pròpia ciu­ta­da­nia fixar l'atenció en una vida defi­nida per la cre­ació artística i donar-hi la major difusió.

Ara mateix, la fun­dació que porta el seu nom ha inau­gu­rat una expo­sició –Fita-Suc­ces­si­ons– al local d'Hor­tes, 22. Des que aquesta enti­tat es va crear, l'any 2000, ha rea­lit­zat una tasca impres­si­o­nant en la divul­gació de la seva obra i en la pre­ser­vació de les imat­ges cre­a­des al llarg del temps. En con­tem­plar aques­tes pin­tu­res actu­als, és esca­ient el seu propi comen­tari: “Em quedo admi­rat de veure que el valor d'aques­tes frag­ments és supe­rior al meu domini; l'atzar és un mis­teri que m'agra­da­ria enten­dre i apro­fun­dir-hi.” Fita ha asso­lit un grau en l'art en què pot expe­ri­men­tar amb el que vul­gui. A aques­tes altu­res, en Domènec es pot per­me­tre jugar amb for­mes, tex­tu­res i colors, sense neces­si­tat de sen­tir-se prou comprès. L'atzar de les com­bi­na­ci­ons aleatòries el sobre­passa.