Músiques amb bon so

Tot i un cert excés de tri­om­fa­lisme per part de les auto­ri­tats muni­ci­pals giro­ni­nes, és inne­ga­ble que el Fes­ti­val de Músiques Reli­gi­o­ses i del Món ha tro­bat el seu lloc i l'ocupa amb soli­desa en la pro­gra­mació musi­cal d'estiu de les comar­ques giro­ni­nes. No ha estat sen­zill enfi­lar un camí cohe­rent i no hi ha dubte que l'ober­tura con­cep­tual de fa uns anys ha permès la con­fecció d'uns pro­gra­mes de con­torns estilístics més difu­mi­nats però de més atrac­tiu per al públic en gene­ral. És un pèl ago­sa­rat afir­mar que l'oferta giro­nina és la que té la línia artística més ben defi­nida de tots els fes­ti­vals d'estiu de la demar­cació. Depèn amb qui es com­pari. Hi ha exem­ples entre els grans esde­ve­ni­ments, com per exem­ple el de Tor­ro­e­lla de Montgrí, molt més iden­ti­fi­ca­bles amb una línia musi­cal clara i igual­ment tocats per l'èxit. Hi ha altres casos en què no tenir una línia defi­nida és, jus­ta­ment, la clau de l'èxit. Un ter­reny massa pan­tanós per entrar en com­pa­ra­ci­ons. Hi ha, però, un gran punt a favor del fes­ti­val gironí: ha vis­cut el seu millor any quan menys recur­sos ha gas­tat. La crisi hi ha obli­gat. I l'experiència hau­ria de ser­vir per ser recor­dada quan les vaques tor­nin a ser gras­ses.