Entrades gratis!

Davant la crisi ens auto­re­cep­tem ima­gi­nació, i així ha de ser: però amb con­cre­ci­ons. La idea de subs­ti­tuir el paga­ment d'entra­des als tea­tres i audi­to­ris per paga­ments en donació no és nova ni és la solució total però té recor­re­gut, i mereix ser con­si­de­rada amb rigor. Sí que podria ser­vir per a evi­tar l'enfon­sa­ment de mol­tes pro­gra­ma­ci­ons arran de la pujada de l'IVA, i així es va plan­te­jar, però en un país com el nos­tre (tan ave­sat a la pica­resca) pot tenir les seves difi­cul­tats. L'experiència més pro­pera que vam poder mate­ri­a­lit­zar va ser la de les pas­ta­na­gues de Bes­canó, on vaig tenir l'honor de par­ti­ci­par i assis­tir. Allò va ser el nos­tre pri­mer avís, tan des­ta­ca­ble que diver­ses tele­vi­si­ons i emis­so­res d'arreu del món van voler cobrir l'esde­ve­ni­ment. Però es va que­dar en pro­testa simbòlica i, ali­ments a banda, té els seus ante­ce­dents inter­na­ci­o­nals.

A Nova York hi ha diver­sos equi­pa­ments on es pot adqui­rir una entrada a canvi d'una donació voluntària: és a dir, que l'entrada és for­mal­ment gra­tis però s'acon­se­lla pagar una volun­tat (nor­mal­ment ori­en­ta­tiva). Les entra­des al Memo­rial 11 de Setem­bre, per exem­ple, són gratuïtes amb una donació sug­ge­rida per al seu man­te­ni­ment. D'altres cen­tres adme­ten la fórmula però a temps par­cial: el Museu Gug­gen­heim, per exem­ple, per­met que el visi­tant pagui exac­ta­ment allò que li vin­gui de gust els dis­sab­tes a la tarda, així com suc­ce­eix els dime­cres al Zoo del Bronx o les tar­des de diven­dres al New York His­to­ri­cal Soci­ety. Al Metro­po­li­tan el dona­tiu sug­ge­rit és de 20 dòlars i al d'Història Natu­ral, de 15. En tots els museus naci­o­nals del Regne Unit impera la norma de la gratuïtat amb dona­tiu reco­ma­nat. A la Tate Modern només es paga a la planta quarta, per a sufra­gar les grans expo­si­ci­ons tem­po­rals. Etcètera.

La pre­gunta que aquí ens podem fer, a banda de la nos­tra pos­si­ble covar­dia burocràtica i jurídica, és sobre la famosa pica­resca naci­o­nal. Un tema de cul­tura i de sen­si­bi­li­tat social. Seríem capaços d'esta­blir aquí sis­te­mes sem­blants, ja sigui per a tea­tres o per a museus, con­fi­ant que bona part del públic no es decanti per la gratuïtat i es presti a fer el dona­tiu sug­ge­rit? Podem des­car­tar el reclam “entra­des gra­tis!”? Seríem capaços d'enten­dre que quan diem “gratuït” estem indi­cant pre­ci­sa­ment que de gratuït no hi ha res, ni tan sols la sani­tat i l'edu­cació, i que del que es tracta no és d'apro­fi­tar l'avi­nen­tesa? Que el que s'espera de l'usu­ari res­pon­sa­ble és que efec­ti­va­ment es grati la but­xaca? Hi ha mane­res d'evi­tar la temp­tació de l'abús: sobre­tot tenint en compte que el dona­tiu sug­ge­rit seria, de ben segur, d'un import molt infe­rior a l'entrada amb 21% d'IVA. Això pri­mer. Però és que també es podria com­ple­men­tar l'acció amb avan­tat­ges direc­tes: des­comp­tes per a altres oca­si­ons, entra­des suple­mentàries, accés a ser­veis extres, un objecte-obse­qui subs­ti­tu­tiu... En tot cas, si no tots els dies de l'any, durant uns mesos o unes repre­sen­ta­ci­ons aquesta pot ser una fórmula vàlida per a alguns tea­tres o audi­to­ris que vegin peri­llar l'afluència de públic per culpa dels exa­ge­radíssims impos­tos cul­tu­rals.

Les raons per atre­vir-s'hi són mol­tes: n'hi ha exem­ples a nivell mun­dial, ja som gran­dets, els usu­a­ris hi gua­nyen més del que hi per­den, els obs­ta­cles jurídics estan per a ser vençuts, la mesura es pot implan­tar amb cau­tela i pro­gres­si­va­ment i, a més, nosal­tres no som menys que els ame­ri­cans o els angle­sos. Oi que no?