Desaprensius

Una franquícia dels super­mer­cats Dia venia ali­ments cadu­cats de feia més de dues set­ma­nes. Els pro­duc­tes eren ree­ti­que­tats a mei­tat de preu. S'acaba d'anun­ciar que, a través d'un decret minis­te­rial per con­tro­lar la inflació, Grècia per­metrà la venda d'ali­ments cadu­cats, que seran oferts al con­su­mi­dor a un preu rebai­xat. Aquests dos exem­ples pro­ven que les situ­a­ci­ons econòmiques precàries també són un ter­reny pro­pici a pràcti­ques i polítiques des­a­pren­si­ves.

El decret grec obre la via a altres lega­lit­za­ci­ons sem­blants en aquesta mateixa matèria. És molt pro­ba­ble que Espa­nya apli­qui una mesura equi­pa­ra­ble. Però, com sem­pre, és pre­vi­si­ble que Espa­nya ho faci a la seva manera: des de la pica­resca, des d'un patològic orgull torero, des de l'eufe­misme o la gràcia suada d'un mal acu­dit. A Espa­nya la rea­li­tat objec­tiva i la rea­li­tat ofi­cial no només no solen coin­ci­dir sinó que dis­cre­pen pro­fun­da­ment. Aquest des­ni­vell queda immor­ta­lit­zat amb fra­ses que merei­xen figu­rar en el museu del ridícul en la història: “Son sólo unos hili­tos”, va decla­rar l'actual pre­si­dent espa­nyol l'any 2002 a propòsit del des­as­tre ecològic del Pres­tige; Zapa­tero negava la crisi tot par­lant de desac­ce­le­ració; el govern espa­nyol refusa reconèixer que Espa­nya ha estat (par­ci­al­ment) res­ca­tada per la zona euro; i ara Rajoy petri­fica la frase “salvo alguna cosa” per no haver d'assu­mir la cor­rupció del PP. Tanta sobre­dosi d'auto­es­tima mal entesa fa témer que unes recents decla­ra­ci­ons del minis­tre Arias Cañete són el preàmbul per fomen­tar el con­sum de pro­duc­tes cadu­cats. Arias Cañete ha expres­sat la seva fre­tura com­pul­siva per endra­par iogurts cadu­cats: “Veig un iogurt a la nevera i ja pot posar la data que vul­gui que jo me'l men­jaré.” Sense que les auto­ri­tats sanitàries o els nos­tres jut­ges hiperac­tius s'hagin pro­nun­ciat davant de les parau­les del minis­tre, el minis­tre ha fet una invi­tació implícita a con­su­mir pro­duc­tes ali­men­ta­ris cadu­cats.

Vivim temps de refeu­da­lit­zació. Men­jar pro­duc­tes en con­di­ci­ons legals serà, cada cop més, una opció de rics. En aquest sen­tit sem­bla molt més reco­ma­na­ble la via pragmàtica que han obert els super­mer­cats angle­sos, que a par­tir de les qua­tre de la tarda ofe­rei­xen a preus rebai­xats tots aquells pro­duc­tes que cadu­quen aviat o que, com la carn, la fruita i les ver­du­res, cor­ren el risc de pas­sar-se si no són venuts en aquell moment. ¿Per què no apli­car-ho aquí? Seria una forma d'aju­dar, de fre­nar abu­sos i de no mal­ba­ra­tar recur­sos.