Agustí

Una de les qua­li­tats que envejo dels bons peri­o­dis­tes no és la capa­ci­tat de treure exclu­si­ves –la valoro molt–. Tam­poc envejo –més aviat admiro– la fili­grana estilística que no tra­eix l'objec­tiu infor­ma­tiu. El que real­ment em sem­bla la gran vir­tut del peri­o­dista –aquí sí que em menja l'enveja– és poder ges­ti­o­nar la tensió que repre­senta tan­car l'edició del dia d'un diari, aten­dre deu mil tru­ca­des, ges­ti­o­nar la infor­mació –i els qui la pro­ces­sen– i el foti­mer de coses que en un ins­tant con­flu­ei­xen en la redacció de qual­se­vol mitjà. I tot això –aquí l'admi­ració– tenint prou agi­li­tat men­tal i humor per fer el comen­tari diver­tit per rebai­xar ten­si­ons. Així recordo Agustí Fanc­he­lli, que tot just fa vuit dies s'aco­mi­a­dava amb l'epi­tafi: “Ha estat un plaer.” El plaer és meu.