Opinió

El timbal

Agustí

Una de les qualitats que envejo dels bons periodistes no és la capacitat de treure exclusives –la valoro molt–. Tampoc envejo –més aviat admiro– la filigrana estilística que no traeix l'objectiu informatiu. El que realment em sembla la gran virtut del periodista –aquí sí que em menja l'enveja– és poder gestionar la tensió que representa tancar l'edició del dia d'un diari, atendre deu mil trucades, gestionar la informació –i els qui la processen– i el fotimer de coses que en un instant conflueixen en la redacció de qualsevol mitjà. I tot això –aquí l'admiració– tenint prou agilitat mental i humor per fer el comentari divertit per rebaixar tensions. Així recordo Agustí Fanchelli, que tot just fa vuit dies s'acomiadava amb l'epitafi: “Ha estat un plaer.” El plaer és meu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.