Els números del finançament sumen però s'han de vetllar

Si Cata­lu­nya fos un estat el debat sobre el finançament no tin­dria raó de ser, i si com a mínim dis­poséssim del con­cert econòmic de què gau­dei­xen el País Basc i Navarra, pro­ba­ble­ment ens hauríem estal­viat bona part de la xer­ra­meca anti­ca­ta­lana d'aquests dies. Tot i això, després de llargs mesos de nego­ci­a­ci­ons, s'adver­teix una gran sen­sació d'alleu­ja­ment del govern català, dels par­tits que el com­po­nen, i també de la soci­e­tat civil, inclo­sos empre­sa­ris i sin­di­cats. L'excepció ha estat CiU, que entén que les xifres que s'han donat són un brin­dis al sol i que no es poden garan­tir, tot i que també reco­nei­xen que s'hi mos­tren con­tra­ris perquè l'acord no hipo­te­qui el seu futur elec­to­ral. A l'altre extrem hi ha el PP, que ha fet rea­li­tat allò de pre­di­car el que no creus, és a dir, fer abs­te­nir els seus repre­sen­tants en la votació del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera, tot fre­gant-se les mans amb els diners que rebran de més gràcies a les nego­ci­a­ci­ons dels cata­lans. Ahir, el con­se­ller Antoni Cas­tells va con­cre­tar els números que s'havien avançat, i va insis­tir a expli­car les vir­tuts del nou model de finançament i a refer­mar que és millor que l'ante­rior. El ple par­la­men­tari de la set­mana vinent ha d'aca­bar d'acla­rir la lle­tra petita dels con­cep­tes de l'acord del finançament, que a pri­ori poden ser posi­tius, però que en la pràctica depen­dran de l'evo­lució que tin­gui l'eco­no­mia en gene­ral (bona part del nou finançament es basa en l'incre­ment del retorn de l'IVA, l'IRPF i els impos­tos espe­ci­als). Tan­ma­teix a curt ter­mini tam­poc se sabrà si es com­plei­xen les xifres que ha fet públi­ques el con­se­ller Cas­tells, ja que fins al 2014 no es con­cre­tarà si els prop de 4.000 mili­ons pro­me­sos pel 2012 s'han inver­tit real­ment.