Una normalitat massa absent

Reconec que la meva relació amb el tren, i en concret amb la línia R3, és esporàdica però sí que hi va haver una època que el vaig haver d'utilitzar uns quants cops per setmana per anar i tornar de Barcelona.
Durant aquell període, que es va allargar aproximadament uns vuit mesos, no hi vaig tenir pràcticament cap incidència greu, un fet que quan l'explico ningú es creu. Tinc assumit que després d'aquesta fortuna en forma de puntualitat ferroviària no em tocarà mai la grossa, però no puc creure que la raresa sigui el meu cas. Com pot ser que a Osona triguem el mateix que fa un segle a anar a Barcelona? Com pot ser que quan un tren s'espatlla entre dues estacions la línia quedi bloquejada? La resposta és clara: és una vergonya!