Nostàlgia

Molts diumenges de la meva vida aparcava malament (i ja em perdonaran el senyor Alcalà i la senyora Paneque i els responsables de la policia local) per anar, a última hora del matí, això sí, a comprar diaris al quiosc de la Gran Via de Girona. I, durant una època, molts dies de cada dia. Ahir va tancar. Perdonin l'exercici de nostàlgia al qual em va obligar Ràdio Girona, la que havia estat la meva casa quan era a la Força. Que un quiosc tanqui és una mala notícia per als que ens guanyem la vida venent diaris, i no vull entrar en el fons de la qüestió administrativa. També recordo el vell Carota, que venia diaris davant de can Boué, al pont de Pedra, o el venedor que s'instal·lava als Quatre Cantons. El temps passa i coses immutables canvien.