La decapitació

Diuen que va ser un tall ràpid i net. Ras i curt: una deca­pi­tació molt pro­fes­si­o­nal. El cap va caure i va des­a­parèixer, sense dei­xar ras­tre, vés a saber a quin cau de col·lec­ci­o­nista. La víctima va que­dar impertèrrita dalt del cavall a l'esce­nari dels fets, aquell magat­zem muni­ci­pal pro­per a la ronda de Dalt de Bar­ce­lona. I així han pas­sat els anys fins que ahir el govern Colau va plan­tar l'estàtua eqüestre deca­pi­tada de Franco davant d'El Born. Tot­hom es pre­gunta on és el cap. Doncs bé, el cap del dic­ta­dor –que, recor­dem-ho, va morir al llit– el tenim ben inte­ri­o­rit­zat a la soci­e­tat, ins­pi­rant deci­si­ons polítiques, judi­ci­als, econòmiques, influint a les urnes i en el dia a dia. El cap viu entre nosal­tres. És el “atado y bien atado”, pre­ludi de la Tran­sició.