Fa poc, un expert en el món digital recomanava a no sé qui que sortís del Twitter perquè li toqués l'aire. Massa sovint, aquests nous mons paral·lels fan que desvirtuem percepcions que sempre havíem sabut ubicar i que ara, immersos en escenaris nous, revivim com a diferents. També he llegit, no fa gaire, que si el Twitter fos un bar no sé qui no hi entraria. Polítics i periodistes hem convertit les xarxes en el nostre bar, un lloc on ens podem fer populars explicant acudits i dient animalades. Convé recuperar la percepció que això de ser popular a les xarxes és com ser ric al Monopoly i també que les coses que feien riure abans al bar –com els soldats que es perden fent exercicis d'orientació i truquen al 112– continuen fent riure ara al Twitter.