Nous mètodes per a l'urbanisme

El pla d'ordenació de Terrassa del 2003 va ser elogiat en el seu moment pel procés de consens, però les planificacions a llarg termini, i sobre el paper, acaben posant en relleu moltes mancances, sobretot si es deixa l'urbanisme en mans de determinats sectors. A Terrassa hi ha exemples de plans que difícilment s'executaran i altres de fets, com el del Vapor Gran, que més d'una dècada després encara generen interrogants. Ha calgut un llarg procés d'interlocució, que no un procés participatiu reglat i limitat, per trobar les solucions que han de donar vida a l'espai. L'Ajuntament haurà actuat després d'escoltar tothom per no repetir vells models de primer proposar i fer, per acabar rectificant. Més lent, sí... Ara falta veure si també serà més efectiu.