Temps era temps, un regidor d'urbanisme em reconeixia la seva indignació i impotència davant les ràtzies depredadores que intentava fer a la comarca un dels fills de Pujol –aleshores encara honorable president– i Marta Ferrusola, la “mare superiora”, que en aquella època era la “Marta Voladora” de l'havanera del mestre Ortega Monasterio. Temps era temps, imperava el silenci i el regidor convergent, home recte i exigent, complidor de la normativa urbanística, no anava més enllà d'expressar la seva frustració davant una determinada manera de fer negocis que barrejava, com si fos una escudella, els interessos privats, el partit i la Generalitat. No va donar cap detall, ni cap pista on gratar, i va acabar plegant. Quants regidors de CiU van sentir aquella mateixa impotència i solitud?