Dia dels Museus: no sempre el dinosaure

“Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure. Els ossos d'un gegant. Furiós, desafiant, entoma els flaixos. I més al fons, per ordre cronològic, els dos neandertals encara esparverats mirant la flama, no s'han mogut ni un pam”, cantaven Els Amics de les Arts a Museu d'Història Natural, evocant una escena de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger, en què el protagonista visita un museu on els diorames representen escenes que no han canviat gens des de la seva infància, com si el temps s'hi hagués aturat per sempre més. La majoria dels museus actuals no són així: són ens dinàmics, canviants, vius. Entre avui, Dia Internacional dels Museus, i la Nit dels Museus de dissabte, hi ha unes quantes opcions per comprovar-ho.