Europa, és el camí

Europa va ser, jun­ta­ment amb el femi­nisme, una de les grans cau­ses de Simone Veil. La importància de Veil, cone­guda per haver lega­lit­zat l’avor­ta­ment a França el 1974, és al meu enten­dre en el fet que la seva figura ens recorda d’on venim. Veil va ser depor­tada el 1944 amb la seva família al camp nazi d’Auschwitz, del qual va acon­se­guir sobre­viure. Quan va ser esco­llida pre­si­denta del Par­la­ment Euro­peu, el 1979, Gis­card d’Estaing va dir que el fet que un depor­tat hagués estat ele­git pre­si­dent de l’euro­cam­bra era un bon auguri. Trenta-nou anys després la UE està en crisi, i just en època de canvi. És necessària una pro­funda reflexió sobre el pro­jecte euro­peu, però també ho és que Europa con­tinuï cami­nant junta, unida en la lli­ber­tat, com­pro­mesa a defen­sar l’estat de dret i la democràcia.