Oh! M’agraden les sardanes!
Ho confesso. M’agraden les sardanes. En ballo i sé comptar i repartir, i tot sovint em passa, com en Pla i en Dalí, que m’emociono en sentir-ne. Vinc d’un poble, Torroella de Montgrí, que és un dels bressols de la sardana. De petit em tallava els cabells el fill del gran compositor Vicenç Bou i d’adolescent em va fer classes un seu net. Ho confesso. Ho dic com si fos un delicte perquè així ens ho han volgut fer veure alguns, que aquests dies han considerat que hi ha una cultura superior i una d’inferior, que és la popular. I que un home que ve d’aquest món no pot ser conseller de Cultura. Menyspreu i mentides. Prepotència i molta misèria. Visca les sardanes, i l’art contemporani!, que, per cert, no són incompatibles.