Conciliar no és pidolar

Demano el testimoni d’empreses que concilien per al reportatge que acompanya aquestes planes i una de les preguntades m’explica mesures (una llarga llista) que abasten més els drets humans que la conciliació i que són de lògica: els imprevistos es perdonen, la qual cosa em dona a entendre com d’estrictes poden arribar a ser amb els horaris. Conciliar no és demanar almoina a l’empresari o perdó per arribar tard, sinó intentar compaginar una vida que està feta de treball i família, de feina i temps (massa poc temps) lliure i treure el màxim suc a una i altre. No crec que sigui forassenyat pensar que només tenim una vida i ens mereixem viure-la i que som responsables i sabem fer bé la feina. Cal exigència i confiança.