Entronització del “pas al costat”

Renúncia, dimissió o ces­sa­ment ara són parau­les que no fan de bon uti­lit­zar en la política cata­lana. Els relleus en el govern Puig­de­mont entro­nit­zen defi­ni­ti­va­ment l’expressió “fer un pas al cos­tat”. Allò que havia començat l’expre­si­dent Mas ara ja és tendència. La qüestió lingüística no és cap caprici, sobre­tot perquè les parau­les recu­llen els mati­sos de la situ­ació. Què ha can­viat del 21 d’abril pas­sat, quan el govern en ple va sig­nar un com­promís amb el referèndum, amb ara? Les ame­na­ces de l’exe­cu­tiu espa­nyol s’han tor­nat més inten­ses i el cost per­so­nal de tirar enda­vant l’1-0 pot ser ele­vat. Per això és trampós dir que aquest canvi de govern és una purga. Però per això, també, és pre­fe­ri­ble evi­tar jugar als eufe­mis­mes o als com­pro­mi­sos buits.