Hi ha una dita en el món del futbol que diu que els diners han de ser al camp i no al banc, la qual cosa vol dir que, per molts diners que guanyi un club, el que ha de fer és invertir-los en el seu principal actiu, bons jugadors, més que acumular calés. A Barcelona es podria traduir com que els diners, millor a la ciutat que per a l’Estat. Amb la crisi social que patim no té cap sentit que una administració com l’Ajuntament de Barcelona tingui un elevat superàvit de diners que ha d’invertir en programes socials i millores ciutadanes. Que l’Estat recrimini a la capital catalana que retalli el superàvit perquè cada euro sobrer se’n va a retallar el dèficit que han generat ells amb despeses multimilionàries insostenibles i innecessàries és simplement pervers.