Entre Toluges i Waterloo

Si en alguna cosa excel·leix la política catalana és en l’ús del simbolisme, el redós que a l’Estat li costa més de dinamitar. La força plàstica de la presó i l’exili en l’imaginari català sembla que s’acompanyarà ara d’una presidència simbòlica a l’estranger. El país que es va inventar les assemblees de Pau i Treva enginya una assemblea d’electes de Catalunya –inaccessible per a la inquisició espanyola– per a la investidura. El missatge és clar: cap tribunal ni cap govern espanyols (perdó per la reiteració) no podran manllevar la voluntat popular dels catalans, perquè és un patrimoni immaterial. En aquest context, cal esperar que la primera reunió de l’assemblea se celebri com a mínim a Toluges i com a màxim a Waterloo.