La trista quimera de l’accés a l’habitatge

Una de les grans batalles –al més pur estil David contra Goliat– que la ciutadania manté contra allò que anomenem el sistema és la de l’accés a l’habitatge. Aquella màxima que diu que cal garantir a tothom l’accés a un habitatge digne s’ha convertit amb els anys en gairebé una quimera. La gent s’ha mobilitzat, s’ha manifestat, ha protestat i ha posat el crit al cel reclamant el que totes les societats modernes i presumptament benestants han d’assegurar a la seva gent: poder disposar d’una llar. Però veient la poca efectivitat de l’administració, la gent s’espavila, i la nova cooperativa de Calonge i Sant Antoni n’és un exemple. En aquest cas amb el suport de l’Ajuntament. Reemplacen així les grans administracions en el que és la seva obligació d’atenció als ciutadans.