L'apunt

L’APUNT

El vent de la primavera

El Poder té por, por de per­dre el poder, evi­dent­ment. El Poder que creia haver domes­ti­cat la fera ara com­prova que la cosa va de veres, que no hi ha marxa enrere, que en cauen uns, però de seguida se n’alcen uns altres. El Poder té por i té motius per tenir-ne, per això ara s’indigna, pre­gunta, inqui­reix, asse­nyala, acusa, deté, empre­sona. La pri­ma­vera cata­lana és el vent nou que aixeca el poble alçat, el tre­pig del poble com­promès que avança cap un futur millor. És molt més que un país, una pàtria o una ban­dera, és la deter­mi­nació de no cami­nar mai més enrere. Sí, el Poder té motius per tenir por i ja ha fet tard en l’intent de fre­nar l’onada gegan­tina que li pas­sarà per sobre. Perquè el rugit del mar és etern, com eterna la tra­mun­tana que l’embra­veix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia