Sí, senyora, som uns mestres

La meva autoestima com a català –que no la tinc sempre alta per una qüestió d’autocrítica conscient– sol pujar cada Sant Jordi. Em sembla tan potent que un poble faci d’una de les seves més grans celebracions un cant a l’amor i a la cultura que, tot i repetir-ho fins al tòpic cada any, cada any em sorprenc. I més fent-ho en dia feiner, que, com se sap, les celebracions sense festa no ho són tant. Enguany, haver encabit el ferm clam reivindicatiu de justícia en l’estimació i les bones paraules em sembla una filigrana artística i tècnica del Circ du Soleil. Haver aconseguit trencar la malastrugança del groc és com un encanteri. Per això, a l’hora de reivindicar-nos amb pau i intel·ligència, sí, senyora, som uns mestres.