Malalt que pren, allarga

El llarg hivern del 155 ha tingut com a imatge més evident de la tristor ambiental d’un país políticament ocupat la façana sense ànima del Palau de la Generalitat. Qualsevol que hagi mirat, aquests últims mesos, als ulls de la primera casa d’aquest país hi haurà vist reflectida una fredor inquietant, una buidor i un sentiment d’absència com quan es troba a faltar algú que ja no tornarà mai més. Des de dijous, la cosa ha començat a canviar. L’edifici té l’aire d’un rostre esglaiat a qui el carmí d’unes pólvores ha retornat una certa alegria a les galtes, o l’ànim esperançat d’un malalt que ha començat a menjar molt suau després de dies de sobreviure enganxat a un sèrum. I que mengi el malalt, sobretot que no deixi de menjar. Malalt que pren, allarga.