Pacte urgent

Només l’abso­luta des­es­pe­ració pot fer que una per­sona obri la fines­tra i es llenci d’un desè pis quan veu que el van a des­no­nar. Va pas­sar al barri de Sant Ilde­fons de Cor­nellà de Llo­bre­gat, dijous. No és el pri­mer cop. Tragèdies simi­lars s’han vis­cut els dar­rers anys a Màlaga, Calvià, Basauri... En aquest cas, l’informe ela­bo­rat pels ser­veis soci­als de l’Ajun­ta­ment en què s’avi­sava de la deli­cada situ­ació fami­liar no va ser­vir per atu­rar el des­no­na­ment per impa­ga­ment del llo­guer de l’habi­tatge, ara en mans d’un fons vol­tor. Una vida per set tris­tes men­su­a­li­tats. La inhu­ma­ni­tat i l’hor­ror. El cas de Cor­nellà no pot ser un més. La pro­tecció dels més vul­ne­ra­bles ha de situar-se en el cen­tre de l’acció política. Urgeix un pacte.