“All your cycling needs”

Text copiat d’un fullet explicatiu d’una botiga d’atenció als ciclistes. Tot el que es pugui necessitar per gaudir d’uns dies de pedalar a Girona es posa a disposició: guies, suports, massatges, bugaderia, reparacions, complements, transport des de l’aeroport, lloguer de bicicletes, extres... En poc temps la ciutat s’ha omplert d’establiments dedicats a servir els ciclistes forasters. Avui es pot trobar un local d’aquesta mena en molts carrers de la part vella de la ciutat, que a més ofereixen una imatge marcadament professional per acollir els ciclistes tant pel que sigui convenient per als seus recorreguts com per compartir moments de descans. Podem definir que és un fenomen nou, que ningú havia previst. A Girona tot ens agafa amb els pixats al ventre! Les bicicletes de l’Ajuntament tenen els seus llocs d’aparcament, i el seu lloguer assequible, però aquesta bona gent que ve de fora no té res a veure amb el trànsit local. Ells van a la seva, moguts per l’afició als pedals, i per l’harmonia dels paisatges que cerquen tan bon punt abandonen els carrers de la ciutat.

El pluriregidor de l’Ajuntament de Girona Joan Alcalà –que va a la feina en bicicleta– ha fomentat els carrils bici. Si s’havien de tallar els arbres del carrer Santa Eugènia per deixar pas als ciclistes, s’ha fet; si s’havia d’empetitir extraordinàriament alguns passos de vianants, també s’ha fet; si s’havia de posar semàfors exprés, també, i ningú ha obert boca. Els artefactes rodats ens passen pel costat i per totes bandes, i és perillós per a un vianant distret envair –encara que sigui mínimament– un pas que tinguin reservat ells: et pots emportar un exabrupte despietat d’algun bicicletista que sent violats els seus drets! Els han fet pensar que hi tenen una propietat inalienable, tant en els carrils reservats com en els encontorns. Fins i tot alguns arrosseguen remolcs plens d’andròmines que superen en latitud el propi espai!

Però aquesta problemàtica no existeix per als ciclistes forans. Molts ni tan sols coneixen l’existència de carrils bici, i campen com volen sense impediment. No valen per a ells; com tampoc entenen de direccions prohibides: els carrers de Ciutadans i Ballesteries els freqüenten sovint en els dos sentits, i pel bell mig. També pugen pel mig del carrer del Carme, tot buscant l’extraradi, sense cap sensació d’infringir normes. Al seu país no hi ha gaires carrils bici i transiten sense embulls! La veritat és que són benvinguts entre nosaltres. Cares noves, joventut, esport, lleugeresa, ocupació de locals buits... són trets que necessitàvem en aquesta ciutat envellida, i encrostada d’espais reservats, establerts per regidors feixucs que es creuen que la ciutat és seva.