Dolors, nosaltres tampoc oblidem

Des de la presó d’Alcalá-Meco, des de la cel·la 33, poc abans del seu trasllat a Catalunya, la darrera carta de Dolors Bassa va dirigida als seus veïns de Torroella. Aquest agost rebrà la medalla del Montgrí però segurament no la podrà recollir en mà. De la presó estant, la Dolors té forces per enviar un missatge de coratge: “Malgrat les hores que m’han robat amb tots vosaltres, el temps de solitud, de reflexió, però sobretot la pròpia convicció, fan que la indignació i la ràbia es converteixin en fermesa i serenor amb l’esperança que aviat o tard demostrarem que la veritat, la llibertat i la democràcia sempre guanyen.” I afegeix: “No ens oblidem ni una hora, ni un dia, d’aquesta ignomínia de manca de llibertat.” Dolors, nosaltres tampoc oblidem. I, sí, guanyarem.