Qui és que toca la campana?

Tant li fot si es diu Convergència, PDeCAT o Crida per la República, tant li fot que es digui Mas, Pascal o Puigdemont. Els noms no són importants, els partits no són importants, tot plegat són simples esglaons que porten al replà de dalt. Allò que importa no és qui fa les coses, sinó pujar escales. Aquest cap de setmana, Vic ha vist florir 2.500 creus grogues en defensa de la llibertat dels presos polítics, i darrere d’aquesta acció no hi ha ni l’Assemblea, ni Òmnium, ni cap CDR. Hi ha gent i prou. Gent que creu, gent que vol fer i gent que fa coses. Si no fos per una qüestió d’estil, o de cortesia, ni aquest article hauria d’anar signat perquè quan la campana toca a sometent tampoc cal preguntar-se qui fa brandar el batall. Cal anar-hi i punt.