M’agradaria veure el posat d’Enric Sió en el cas que ara pogués visitar l’exposició que el MNAC dedica a l’efervescència creativa de finals dels seixanta, en la qual va participar amb seus innovadors còmics. I més encara si, a banda de veure penjada obra seva en el temple del romànic català, li diguessin, com així, efectivament, és, que el Museu Nacional de Catalunya ha comprat obra seva. Crec sincerament que l’afalagaria, però potser també li provocaria alguna mena de comentari irònic de com és que ara es recorden del seu treball quan en el seu moment pocs van veure que era a la primera línia de l’avantguarda europea del còmic, que va aportar, entre altres coses, que ara hi hagi hagut el fenomen de la novel·la gràfica.