Amb la vènia

El que podria ser la cosa més avorrida del món, seguir un judici per la televisió, s’estaria convertint en un divertit entreteniment si no fos pel dramatisme del que representa. Aquestes pàgines d’humor provenen del clar desconeixement que tenen el magistrats de la realitat catalana, que fa que confonguin gestos, paraules i personalitats. Els polítics jutjats tenen doble mèrit, per aguantar el que viuen a presó i per capgirar amb humor les absurditats que exposen les acusacions. El president del tribunal ahir s’irritava cada cop que la defensa sol·licitava posar imatges de vídeo que desmentien la sang i el fetge que l’acusació vol veure. Al mateix nivell que Perry Mason quan es doblava en porto-riqueny.