De la gran recessió del 2009, venen bona part dels mals que patim avui. Retallades en la despesa social, una pèssima gestió de la qüestió migratòria, una falta de reflexos de governs i partits polítics tradicionals per abordar crisis externes i internes... tot plegat ha donat com a resultat un deteriorament de la protecció social, un empobriment de les classes mitjanes i uns corrents de fons d’indignació i malestar que, ara, el nou autoritarisme d’extrema dreta intenta capitalitzar. Deu anys després d’aquell sotrac financer, la UE veu qüestionada la seva pròpia continuïtat com a projecte polític. Si no s’actua amb valentia, si no es corregeixen errors, l’Europa que entenem com a espai de prosperitat i de drets i llibertats corre perill.