N’hi ha que aprenen, a manar o a fer oposició. N’hi ha que hi continuen. Hi ha qui ha saltat, de la bancada a la poltrona o a l’inrevés. I ja fa cent dies que hi són. En l’era de l’instantaneïtat semblen un món, però al ritme de la burocràcia municipal, amb l’agost inhàbil, sense pressupost a la Generalitat ni a l’Estat i amb la sentència del Suprem a l’1-O a punt de caure, poques coses s’han mogut als municipis. Acabar obres començades i tot just corregir el rumb. Perquè s’apreciïn viratges als radars caldran encara alguns mesos més. Però els canvis ara rauen més en les prioritats de gestió i els serveis que no pas en l’obra i les inversions. El Puosc de la Generalitat ha generat expectatives, però no engresca els municipis petits. I el llistó d’endeutament continua baix i en el nou ordre porta més rèdits minorar-lo algun punt que estirar el braç lluny de la màniga.