Desconcert

No és estrany el des­con­cert i l’alarma que s’han estès a França arran de l’atemp­tat del 3 d’octu­bre pas­sat a la pre­fec­tura de poli­cia de París. Sorprèn com, en el cor de la segu­re­tat de l’estat, cap dels indi­cis cone­guts (con­versió a l’islam radi­cal, jus­ti­fi­cació del sag­nant atemp­tat con­tra la redacció de Char­lie Hebdo) portés a sos­pi­tar de l’agent que, final­ment, va apu­nya­lar mor­tal­ment qua­tre com­panys a la mateixa comis­sa­ria. Un agent que, d’altra banda, tenia accés a infor­mació sen­si­ble sobre la lluita anti­gi­ha­dista. Els cla­mo­ro­sos errors d’intel·ligència expo­sen la vul­ne­ra­bi­li­tat de l’estat i demos­tren la falta d’una estratègia de segu­re­tat eficaç, en un país trau­ma­tit­zat encara pel ter­ri­ble assot giha­dista del 2015 a París.