La Rosalia

Rosalia ha estat el nom de l’any. Si ho valorem en sentit creatiu, s’ha reconegut el valor d’una artista que sense defugir la parafernàlia visual de les grans dives ha aconseguit un estil propi barrejant encertadament músiques urbanes, les d’arrels i el pop de més lluentons. A més, com a artista del seu temps, ha sabut combinar el seu talent i el dels seus col·laboradors amb l’habilitat de moure’s a les xarxes i als videoclips. Hi ha qui no veu la rellevància que una catalana tingui aquesta gran projecció mundial, potser perquè no respon a una visió arquetípica del que ha de ser una cantant del país, però, lluny d’aquesta idea, Rosalia representa una alta expressió de la cultura catalana contemporània que és mestissa i internacional.