I quan apujarem la persiana, què?

Ja hem vist aquests dies l’evidència de la creativitat del món de la cultura, cosa que ja sabíem: tothom ha inventat coses per donar a conèixer el seus treballs i fer més lleuger el tancament dels altres (i, no ho oblidem, fer una mica de promoció), però el problema és, com sempre, com es pot viure de tot això. La garrotada econòmica que donarà un virus al feble entramat industrial de la cultura serà forta i el que es clamava, també des d’aquestes planes, del 2% no serà prou per mantenir una oferta suficient ni per mantenir les famílies que viuen d’aportar entreteniment, estètica i pensament a la societat. Tiro del tòpic per ser menys pessimista: caldrà inventar noves fórmules perquè la cultura visqui en temps de crisi. Quines? Aquest és el repte.