Ocasió per no tornar al lloc d’on veníem

La crisi del coro­na­vi­rus pro­duirà can­vis ini­ma­gi­na­bles fa dos mesos. Can­vis de men­ta­li­tat i pers­pec­tiva sobre les mane­res de viure que haurà induït en poques set­ma­nes el con­fi­na­ment domi­ci­li­ari de la població. Can­vis que no agra­da­ran als ideòlegs del crei­xe­ment con­tinu, del màxim tràfic inter­na­ci­o­nal, del trànsit pri­vat i de la con­ta­mi­nació “ine­vi­ta­bles” com a fac­tors de benes­tar. En un mes, els cels de les grans ciu­tats occi­den­tals s’han acla­rit i nete­jat, el bro­git ha dei­xat pas als sons, els òxids de nitro­gen, car­boni i sofre han dei­xat res­pi­rar oxi­gen. Una reducció sob­tada i radi­cal del comerç i el trànsit inter­na­ci­o­nals i regi­o­nals ha eli­mi­nat tem­po­ral­ment les cau­ses del canvi climàtic. No ens satis­farà tor­nar al mateix lloc en les matei­xes con­di­ci­ons.