Tinc la sensació que les sales del cinema es van confinar abans de la pandèmia. La imatge del Palau Balañá, el cinema del meu barri que freqüentava fins que va tancar fa pocs mesos, hauria superat amb escreix la mesura més estricta de capacitat i de distància entre espectadors. Ara, amb l’obertura de sales, espero un d’aquells fenòmens positius que ha generat la Covid-19: que el públic s’hagi adonat des del sofà de casa seva, assegut davant de la pantalla del televisor, que el cinema aporta allò que ara tant es busca, “una experiència”. També podria passar a l’inrevés: que la immersió en el món de les plataformes digitals esborri per sempre la necessitat d’anar el cinema. En els pròxims mesos es decidirà el futur de les sales cinematogràfiques.