Col·lapsats

Quan encara no sor­tim de la pri­mera sotra­gada del virus n’apa­rei­xen, abans d’hora, els temuts rebrots. Plou sobre mullat, perquè encara hi ha mol­tes famílies que no aixe­quen cap i miren de sub­sis­tir amb una situ­ació més precària de la que ja tenien. L’ajut de l’ingrés mínim, anun­ciat en plena pandèmia, hau­ria estat la solució per a molts si no fos que acce­dir a aquesta minsa pres­tació per sor­tir de la pobresa s’ha con­ver­tit en un labe­rint de for­mu­la­ris i docu­ments que han de tra­mi­tar telemàtica­ment. Això ha por­tat les enti­tats i els ser­veis soci­als al col·lapse per aju­dar col·lec­tius poc acos­tu­mats a tanta burocràcia i l’accés tec­nològic. Tan fàcil que seria i tant com es com­plica per veure si desis­tei­xen.