Més enllà del dolor i la ràbia per l’explosió del port de Beirut (un altre desastre imputable a la incompetència de la classe dirigent libanesa), sorgeix l’esperança que la desgràcia serveixi per marcar un abans i un després en la història convulsa d’aquest petit país mediterrani. Que la indignació es converteixi en motor de canvi, l’empenta definitiva, després de mesos de mobilitzacions al carrer contra la ineficàcia del govern, per redissenyar un sistema polític que, lluny de servir les necessitats de la població, només alimenta la corrupció i els interessos de clan. El moment sembla madur per enderrocar les velles estructures de poder fracassades. No serà una tasca fàcil bastir un marc de governança modern per a una societat talentosa i vibrant.