El dret, fonamental, a la salut

No soc de la lliga antitabac i estic en contra d’una excessiva normativització del comportament social. Però reconec que em va caure l’ànima als peus quan un jutge de Madrid va vetar la prohibició de fumar al carrer adduint que és un dret fonamental. Pensava que fumar forma part de l’àmbit de la llibertat de l’individu, si bé a diferència de, posem per cas, menjar crispetes, el consum de tabac té uns coneguts efectes nocius no només en la salut del fumador o fumadora sinó també en la de les persones del seu voltant. Seria més profitós que els jutges vetllessin pel dret dels ciutadans a rebre una bona educació, a tenir un treball i un habitatge dignes, i ara, enmig de la crisi per la Covid, pel dret a la salut. Preservar-la sí que és fonamental.